El rei té por i es va amagar darrera la policia; es posen a la boca paraules com constitució, respecte i democràcia després d’haver intentat impedir el dret de vot de milions de ciutadans lliures i pacífics el dia 1 d’octubre. Amagats darrera la seva justícia i “estado de derecho” han tancat webs, han violat correspondència, han prohibit el dret de reunió, han bloquejat l’autonomia financera, han incomplert els articles  addicionals de l’Estatut sobre inversions a Catalunya, han retallat restrictivament la nostra autonomia, han declarat inconstitucional la immersió lingüística, han usurpat el Govern de Catalunya, han empresonant els nostres polítics i líders socials, han fomentat i estimulat la fugida d’empreses, han tancat les nostres delegacions internacionals. Ens han imposat unes eleccions censurades, manipulades i desiguals en els mitjans i pressupostos i les HEM GUANYAT!

El que semblava impossible ha esdevingut realitat; malgrat tot el poble ha resistit i ha demostra la seva voluntat de seguir endavant. Ara és l’hora dels polítics, de tots aquells que  han fet un pas endavant; les llistes independentistes han de fer efectiva la República, nosaltres estem amb ells i ells són nosaltres.

El missatge és clar i l’estratègia ha de ser guanyadora; estem a punt com ho vàrem estar el dia 1 d’octubre i el dia 21 de desembre. No tenen prou presons ni prou força per doblegar-nos! L’estat espanyol ha perdut dues vegades i ha quedat en evidència davant Europa; la resposta ferma i cívica de la gent avala que això no s’ha acabat; això tot just acaba de començar!

Ara resulta clau, per garantir l’èxit de la República, ser conscients de l’envergadura del repte i per això és fonamental triar un lideratge dotat de prestigi i solidesa disposat a enfrontar aquesta immensa responsabilitat.

Un bon lideratge no és garantia d’èxit, però un mal lideratge ho és sovint de fracàs.

El procés cap a la independència de Catalunya necessita combinar energies de diferents elements: ciutadans, professionals, partits, organitzacions civils…, així com saber administrar bé les tensions internes, externes i la gestió dels temps. Hem de recuperar la iniciativa immediatament!

La base de l’acord entre les formacions independentistes ha de tenir present:

1) Recuperar les institucions. En primer lloc la mesa del Parlament amb un/una President/a amb inequívoca lleialtat a la República.

2) Posar les bases del marc i dels mètodes d’un procés constituent a Catalunya .

3) Definir un Govern que no dubti en implementar la voluntat popular expressada a les urnes.

4) Assumir els càrrecs públics i les responsabilitats sense por ni condicionaments previs que posin en perill la capacitat de funcionament de les institucions.

5) Fer efectiva la voluntat popular amb transparència. Cada  dia que passa són cinc anys perduts; el poder re-centralitzador ja no s’aturarà. Només la determinació dels polítics recolzats pel poble pot fer el pas cap a la materialització de la República.

Ningú vol arribar a la situació que hi hagi noves eleccions aquest 2018, ni a defenestrar políticament el president i consellers a l’exili en el sentit que no estiguin al Govern. La decisió és complicada i suposa assumir riscos. S’han d’abandonar les discrepàncies partidistes i dissenyar una estratègia guanyadora. El Govern ha de governar i enfrontar el repte de recuperar les institucions, fer-les efectives per avançar cap a l’estat propi.

Avui les autonomies no són res ja, políticament parlant. No poden executar pressupostos i decidir políticament què és més prioritari per als seus ciutadans. Avui no queda res de tot això. L’autonomia financera ja no existeix i és Madrid amb el seu malvat joc administrant els recursos gota a gota qui decideix. Excepte Euskadi i Navarra, avui cap autonomia gestiona més d’un vint per cent del seu pressupost que no sigui finalista. Això per una banda. I per l’altra el recurs permanent al Tribunal Constitucional com a aturador de qualsevol iniciativa ha paralitzat la capacitat legislativa real.

Seria un error imperdonable  que després de les eleccions del 21-D les institucions i partits  tinguessin la temptació d’entrar en una dinàmica de reforma constitucional.

Cal que el proper Govern de la Generalitat sigui un govern fort que ha d’anar més enllà del “marc legal” imposat amb l’article 155 de la seva constitució. Cal arraconar i no aplicar les retallades de Montoro.  Hem de recuperar  i reforçar les estructures d’estat necessàries per l’èxit de la República. D’altra banda, cal recuperar l’acció exterior incidint especialment en la victòria absoluta per dues vegades de les forces independentistes i en les mancances democràtiques de l’estat espanyol. Denunciar l’empresonament injustificat del vicepresident Junqueras, el conseller Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (hostatges de la ira de l’estat) i començar la desobediència davant els continus embats de la mal anomenada justícia espanyola.

El poble català ha parlat;  la suma d’escons i vots supera amb escreix les expectatives de qualsevol legitimitat democràtica i ens ha de servir per presentar el nostre projecte de República independent arreu del mon.

Dimecres 17 de gener, seguirem avançant cap a la República.