Mostra totes les entrades de Gil Danés

Llibertat preses i presos polítics

Estem en un moment decisiu i, malgrat els gestos i les bones intencions, la realitat s’imposa;  els nostres representants empresonats o exiliats no son a casa, ans el contrari, segueixen patint la repressió i la injustícia d’un estat espanyol que no oblida ni perdona.

L’esperit de revenja instal·lat des de el referèndum de l’1 d’Octubre s’ha incrementat arrel de les eleccions autonòmiques imposades el 21 de desembre. La democràcia ha de guanyar, i no ens conformarem amb les engrunes ni abandonarem el nostre dret a l’autodeterminació. El poble, a través dels seus representants, ha proclamat la República i ara, malgrat que els esdeveniments no ho evidenciïn, es tracta d’avançar cap a l’assoliment de la LLIBERTAT i el reconeixement de l’Estat català.

Ara és l’hora de la fermesa i la determinació, hem d’activar tots els mitjans individuals i col·lectius per defensar i implementar el que s’ha aconseguit. Les properes eleccions municipals seran una nova oportunitat de fer evident que la República es pot fer efectiva des dels ajuntaments i ERC en aquest sentit, no escatimarà esforços per teixir i consensuar projectes de País arreu del territori.

Per tots i totes, les que estan a la presó o a l’exili,per les seves famílies, per tots els qui vam votar una i altra vegada per la INDEPENDÈNCIA, cridem ben fort:

US VOLEM LLIURES, EXIGIM JUSTÍCIA!

Resolució de ERC: LLIBERTAT I GOVERN ARA!

 

Des de ERC Les Preses vivim amb indignació l’empresonament dels electes i les sentències arbitràries que han empresonat  o exiliat els electes catalans. Davant la manca de diàleg i la imposició unilateral de criteris judicials  de dubtosa legitimitat democràtica (tal com ha recollit  la ONU en una resolució, on diu: “Se li ha demanat a l’estat membre [Espanya] que prengui totes les mesures necessàries perquè Jordi Sànchez pugui exercir els seus drets polítics d’acord amb l’article 25 del Conveni’) volem manifestar:

  • El nostre respecte i solidaritat pels empresonats, exiliats i les seves famílies.
  • La nostra disposició per seguir lluitant per la democràcia i el diàleg.
  • El nostre compromís amb el resultats de les votacions del 1O i 21D.
  • La necessitat de recuperar el control del govern de la Generalitat i les Conselleries.
  • El compromís ferm i inalterable de lluitar per la llibertat i el retorn dels qui no han fet altra cosa que implementar la voluntat majoritària  i democràtica exercida pel poble de Catalunya.
  • Reclamar l’unitat d’acció de totes les forces independentistes i progressistes per fer front als embats  de l’Estat espanyol; buscar consensos i deixar les lluites partidistes.
  • En moments greus cal alçada de mires i més enllà del què i el qui,  ara toca decidir què volem  i  com ho volem fer.
  • La indignació popular s’ha de liderar de forma positiva i la millor manera és recollir el sentiment del carrer, fer Govern i des de la legitimitat democràtica plantejar una legislatura que permeti fer evident els sentiment i necessitats del poble català.

En aquesta resolució volem recollir sentiments i mesures d’acció conjuntes; es tracta de reagrupar-nos i, des de la força democràtica popular, seguir reclamant respecte per a la democràcia i LLIBERTAT PELS EMPRESONATS I EXILIATS.

Govern i República ara!

El rei té por i es va amagar darrera la policia; es posen a la boca paraules com constitució, respecte i democràcia després d’haver intentat impedir el dret de vot de milions de ciutadans lliures i pacífics el dia 1 d’octubre. Amagats darrera la seva justícia i “estado de derecho” han tancat webs, han violat correspondència, han prohibit el dret de reunió, han bloquejat l’autonomia financera, han incomplert els articles  addicionals de l’Estatut sobre inversions a Catalunya, han retallat restrictivament la nostra autonomia, han declarat inconstitucional la immersió lingüística, han usurpat el Govern de Catalunya, han empresonant els nostres polítics i líders socials, han fomentat i estimulat la fugida d’empreses, han tancat les nostres delegacions internacionals. Ens han imposat unes eleccions censurades, manipulades i desiguals en els mitjans i pressupostos i les HEM GUANYAT!

El que semblava impossible ha esdevingut realitat; malgrat tot el poble ha resistit i ha demostra la seva voluntat de seguir endavant. Ara és l’hora dels polítics, de tots aquells que  han fet un pas endavant; les llistes independentistes han de fer efectiva la República, nosaltres estem amb ells i ells són nosaltres.

El missatge és clar i l’estratègia ha de ser guanyadora; estem a punt com ho vàrem estar el dia 1 d’octubre i el dia 21 de desembre. No tenen prou presons ni prou força per doblegar-nos! L’estat espanyol ha perdut dues vegades i ha quedat en evidència davant Europa; la resposta ferma i cívica de la gent avala que això no s’ha acabat; això tot just acaba de començar!

Ara resulta clau, per garantir l’èxit de la República, ser conscients de l’envergadura del repte i per això és fonamental triar un lideratge dotat de prestigi i solidesa disposat a enfrontar aquesta immensa responsabilitat.

Un bon lideratge no és garantia d’èxit, però un mal lideratge ho és sovint de fracàs.

El procés cap a la independència de Catalunya necessita combinar energies de diferents elements: ciutadans, professionals, partits, organitzacions civils…, així com saber administrar bé les tensions internes, externes i la gestió dels temps. Hem de recuperar la iniciativa immediatament!

La base de l’acord entre les formacions independentistes ha de tenir present:

1) Recuperar les institucions. En primer lloc la mesa del Parlament amb un/una President/a amb inequívoca lleialtat a la República.

2) Posar les bases del marc i dels mètodes d’un procés constituent a Catalunya .

3) Definir un Govern que no dubti en implementar la voluntat popular expressada a les urnes.

4) Assumir els càrrecs públics i les responsabilitats sense por ni condicionaments previs que posin en perill la capacitat de funcionament de les institucions.

5) Fer efectiva la voluntat popular amb transparència. Cada  dia que passa són cinc anys perduts; el poder re-centralitzador ja no s’aturarà. Només la determinació dels polítics recolzats pel poble pot fer el pas cap a la materialització de la República.

Ningú vol arribar a la situació que hi hagi noves eleccions aquest 2018, ni a defenestrar políticament el president i consellers a l’exili en el sentit que no estiguin al Govern. La decisió és complicada i suposa assumir riscos. S’han d’abandonar les discrepàncies partidistes i dissenyar una estratègia guanyadora. El Govern ha de governar i enfrontar el repte de recuperar les institucions, fer-les efectives per avançar cap a l’estat propi.

Avui les autonomies no són res ja, políticament parlant. No poden executar pressupostos i decidir políticament què és més prioritari per als seus ciutadans. Avui no queda res de tot això. L’autonomia financera ja no existeix i és Madrid amb el seu malvat joc administrant els recursos gota a gota qui decideix. Excepte Euskadi i Navarra, avui cap autonomia gestiona més d’un vint per cent del seu pressupost que no sigui finalista. Això per una banda. I per l’altra el recurs permanent al Tribunal Constitucional com a aturador de qualsevol iniciativa ha paralitzat la capacitat legislativa real.

Seria un error imperdonable  que després de les eleccions del 21-D les institucions i partits  tinguessin la temptació d’entrar en una dinàmica de reforma constitucional.

Cal que el proper Govern de la Generalitat sigui un govern fort que ha d’anar més enllà del “marc legal” imposat amb l’article 155 de la seva constitució. Cal arraconar i no aplicar les retallades de Montoro.  Hem de recuperar  i reforçar les estructures d’estat necessàries per l’èxit de la República. D’altra banda, cal recuperar l’acció exterior incidint especialment en la victòria absoluta per dues vegades de les forces independentistes i en les mancances democràtiques de l’estat espanyol. Denunciar l’empresonament injustificat del vicepresident Junqueras, el conseller Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (hostatges de la ira de l’estat) i començar la desobediència davant els continus embats de la mal anomenada justícia espanyola.

El poble català ha parlat;  la suma d’escons i vots supera amb escreix les expectatives de qualsevol legitimitat democràtica i ens ha de servir per presentar el nostre projecte de República independent arreu del mon.

Dimecres 17 de gener, seguirem avançant cap a la República.

Presoners de la injustícia

Aquest diumenge vaig participar de l’activitat “Un poble empresonat”, que després d’unes setmanes a Vic, ha passat una setmana a Olot. Es tractava d’una acció reivindicativa en favor de la llibertat dels presoners polítics que malauradament segueixen empresonats de forma injusta i sense cap mena de respecte pels seus drets. L’experiència evoca la duresa de la presó, l’espai tancat, la separació de la família i la manca de llibertat d’expressió, que fa que tot plegat remogui consciències i sentiments.

En aquell espai tancat i fred vaig escriure unes paraules dedicades a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que m’agradaria compartir amb tots vosaltres.

I tancant els ulls la sento.
Presència freda i sense ànima,
escrupolosa i metòdica m’embolcalla;
amb el temps aturat
regira la consciència i et mana.

Una, dues, tres passes i s’acaba l’espai.
És el mateix aire, cada dia?
Quatre, cinc… setze hores,
son els mateixos dies, que roden i roden…
No entens el principi ni veus el final.

Espetec metàl·lic que grinyola l’oïda,
quietud enyorada que ara resulta feixuga.
Algú tanca les portes tancades,
arrossega el silenci espès,
apaga la nit, atura la vida.

Presó i presoner.
Hostes, captiu i carceller es repten
(qui pot contradir-los?)
a qui ho vulgui compartir:
Som lliures els qui vetllem captius?
Són captius els qui han trencat les cadenes de la por?

Darrera barrots rígids
s’escola un borrissol de llum;
potser una lleugera ploma de cadernera,
que em duia un missatge,
caurà en la meva cel·la.
Tot esdevindrà fum i
volaré lleuger imaginant que mai més
comptaré les passes, les hores, les absències…

PROCÉS: preguntes i reflexions en veu alta

Tots hem emprès un camí que de tan cert que semblava no hem dubtat en esmerçar-hi un munt d’esforços, temps i grans dosis d’il·lusió per aconseguir el més noble i fonamental dels propòsits: La LLIBERTAT, EN MAJÚSCULES, DONS LA FITA ÉS EN ELLA MATEIXA IMMENSA.

Ara quan el nostre govern ha estat empresonat o exiliat, quan el nostre somni d’esdevenir República sembla aturat, quan el silenci dels dies posteriors  ala declaració encara retruny en els nostres caps, val la pena, crec, aturar-nos un moment i reflexionar amb veu alta. Això és el que he intentat fer i aquí us escric, sense més ànim que compartir i desitjar que algun dia en puguem parlar tot plegats.

Ho faig en forma de preguntes que moltes vegada plantegen moltes respostes o simplement no les podem o no les sabem respondre però que  m’ha anat bé d’escriure.

VALORACIÓ PERSONAL

  • Com estic jo ara mateix?
  • Com he anat evolucionant aquest darrers anys?
  • Com em posiciono actualment?
  • Què o qui m’influeix més?
  • Com utilitzo els canals de comunicació?
  • Com m’afecten en el dia  a dia?
  • Quina influència tenen en les meves opinions i decisions?
  • Quins canals/mitjans trobo més fiables?
  • Quins diaris, ràdios, televisions i altres canals escolto o llegeixo?
  • Quantes hores dedico cada dia  a la política?
  • Estic satisfet amb el que faig?
  • M’agrada com ho faig?
  • Faig poc o faig massa?
  • Jutjo el que fan els altres, m’hi comparo?Com encaro el futur immediat?
  • I a més llarg termini?
  • Quin penso que serà el proper pas?

PROCÉS

  • On estem ara?
  • Com hi hem arribat?
  • Que crec que s’ha fet bé? I malament?
  • Quines coses canviaria del que s’ha fet, si pogués?
  • Quin anàlisi/valoració faig de:
    • Actuació del parlament
    • Partits polítics
    • Proclamació de la República
    • Paper de les entitats
    • L’endemà de la proclamació de la República
    • Exili del Govern
    • Acció del Govern els dies posteriors a la Declaració de la República
    • Reacció institucional, social i del partits l’endemà amb el decret del 155
    • Posicionament de funcionaris, Mossos d’esquadra i població en general
    • Judicis i empresonaments de càrrecs electes i Jordis
  • Com valoro el posicionament dels “Unionistes”?
  • Que n’opino de les seves manifestacions i presència en el carrer?
  • Què en penso de:
    • Justícia espanyola
    • Justícia europea
    • Silenci i no reconeixement de la Independència de cap estat
    • Silenci i fugida d’empreses
    • Accions no violentes: concentracions, encartellades, manifestacions…

QUÈ MÉS PODEM FER I DE QUÈ SERVEIX?

  • Vaga de 1 dia?
  • Aturada de 1 dia?
  • Concentracions i talls de vies de comunicació internes?
  • Tall de autopistes i AVE?
  • Què en penso del paper dels sindicats?
  • Com valoro el papers dels partits i entitats en la mobilització ciutadana?
  • Grau d’acceptació social de les vagues (afectació)?
  • Acceptació empresarial i grau de cooperació (afectació)?
  • Vaga en la petita i mitjana empresa?
  • Vaga grans multinacionals, ports i aeroports?
  • Boicot empreses i productes espanyols?
  • Cassolades i talls de consum elèctric?
  • Com valoro l’actuació institucional local, comarcal i nacional en aquests dies?

ESTRATÈGIA I FINALITAT

  • Què fem, per què ho fem i què esperem aconseguir?
  • Col·laboro puntualment?
  • Participo de la caixa de resistència?
  • Hi veig el sentit a pagar o crec que suposa acceptació i renúncia?
  • Quin preu té la llibertat? I la injustícia, té preu?

ELECCIONS DIA 21 DESEMBRE

  • Llistes unitàries i de concentració?
  • Partits i coalicions?
  • Programa compartit i punts en comú?
  • Llibertat dels presos polítics, derogació del 155 i…
  • Paper del Govern català en les eleccions?
  • Grau d’acatament i submissió que suposen les eleccions imposades?
  • Insubmissió i boicot?
  • Consideració de plebiscitàries, autonòmiques, constituents…?
  • Lideratges: ERC o President Puigdemont?
  • Anàlisi profund dels programes més enllà dels mínims?
  • Llista d’esquerres (CUP, Podem i Catalunya Si Que Es Pot, dissidents socialistes)?
  • PDeCAT, Artur Mas, Santi Vila… Agrupació en torn del president Puigdemont?
  • Consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó?
  • Com es pot votar sense llibertat d’opinió?
  • De què serviran les eleccions?
  • Quins escenaris i garanties ens ofereix l’estat espanyol?
  • Control de taules i resultats?
  • Campanya i consens de programa ERC? claredat i reconeixement d’errors?
  • I l’endemà què?
  • Re-definició de majories?
  • Enfrontament definitiu amb l’Estat espanyol?
  • Replantejament estratègic?
  • Referèndum pactat?
  • Proclamació i defensa de la República?
  • Mobilització permanent al carrer?
  • Defensem les institucions?
  • Recuperem l’autogovern, refem les forces i tornem a començar?
  • Internacionalització definitiva del conflicte?

QUI DECIDEIX ARA? QUI LIDERA? QUIN ÉS EL PAPER DE GOVERN?
Una altra gran manifestació ahir i la llibertat ( condicional i humiliant) de Carme Forcadell i la Mesa del Parlament sembla que han posat en evidència la Justícia espanyola i el partidisme de la Audiencia Nacional. Els moviment i vagues del poble amb els CDR mostren un moviment popular unit, ferm, organitzat i decidit.

La pregunta és clara. Què volem aconseguir amb aquestes eleccions? Serem capaços de desbordar les urnes i contar definitivament els independentistes? Acatarà el Gobierno de España el resultat? Retirarà els efectius policials i els homes de negre de les Institucions catalanes? Tornarem a legislar contra el Tribunal Constitucional…?

I així ens anem qüestionant el present, el passat i el futur. Però no em negareu que sempre està bé endreçar una mica les idees.

Us volem a casa!!!

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

Solidaritat amb les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils

Dijous va ser un dia de trista memòria, els atemptats de Barcelona i Cambrils han suposat un cop dur per la convivència i la tolerància; ara més que mai hem d’estar units amb les víctimes i tots els qui pateixen o han patit els embats del terrorisme. Des de ERC Les Preses manifestem el nostre condol i solidaritat amb el familiars dels morts i encoratgem als qui donen suport i escalf als ferits.

Ara toca aixecar-se i seguir avançant sense por, convençuts que la violència no té cabuda en una societat plural i lliure com la nostra.

Solidaritat amb l’Alcaldessa de Berga

Davant la continua judicialització del procés català i els embats continus del govern espanyol, des de ERC Les Preses manifestem la nostra solidaritat amb tots els imputats i reclamem un posicionament clar del nostre Ajuntament, com a membre de l’AMI. Hem trobat a faltar, una vegada més, la resposta del nostre alcalde als requeriments del nostres regidors per manifestar el rebuig a la detenció de Montse Venturós.

Aquest dilluns, quatre eurodiputas catalans han demanat a la Comissió si creu que el sistema judicial espanyol compleix amb la independència judicial requerida en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

També demanen al Govern comunitari que s’opini sobre el cas de Venturós, que va ser portada a declarar el passat divendres al jutjat d’instrucció 1 de Berga per un presumpte delicte electoral, ja que el consistori tenia una estelada al balcó per decisió del ple municipal.

13

Des de ERC Les Preses fem una crida per què tots assistim a la concentració del dia 13 de novembre a Barcelona, en solidaritat als càrrecs electes i contra la judicialització i setge a les nostres institucions. A tal efecte hi ha un servei d’autocars, que sortiran d’Olot a les 9 del matí, per assistir als actes en defensa de les Institucions i dels drets del poble català.

Amb pas ferm, treballem per a la independència.

Quan la política espanyola navega cap a la deriva centralitzadora del PP, Catalunya encara amb pas ferm el darrer tram del procés cap a la independència. Ara més que mai, ERC tindrà la responsabilitat de fer una tasca didàctica clara i diferenciada, posant les bases de la nova República catalana. Seran temps convulsos, on tots tindrem un paper protagonista. A partir d’ara mateix, ERC ha obert el debat a nivell nacional per definir i defensar polítiques socials d’esquerres, on tots els implicats tindrem la possibilitat d’exposar, proposar i debatre quin model de País volem.

Ben aviat s’habilitarà un espai al web per a consultar com es pretén dotar de contingut cada àrea o, el que és el mateix, què es defensarà en una futura Assemblea constituent com la que ha de sorgir de les properes eleccions. Aquest serà el tret de sortida de la campanya, que durà per nom “La República que farem” i que permetrà també fer aportacions en cada àmbit sectorial des del mateix lloc web a persones de fora del partit.

Per altra banda, des de finals d’octubre o principis de novembre fins a l’abril o maig de l’any vinent, ERC també organitzarà jornades sectorials en què presentarà el seu projecte en cada àrea a professionals i entitats que treballin en la temàtica exposada, així com per rebre també aportacions. Els secretaris nacionals republicans de cada àmbit, els diputats, els presidents de les sectorials i fins i tot els alts càrrecs del Govern en aquells àmbits sota gestió d’ERC, s’implicaran en aquestes trobades i recorreran tot el territori.

Participem i treballem per la Nova  República.