Arxiu de la categoria: Independència

Llibertat preses i presos polítics

Estem en un moment decisiu i, malgrat els gestos i les bones intencions, la realitat s’imposa;  els nostres representants empresonats o exiliats no son a casa, ans el contrari, segueixen patint la repressió i la injustícia d’un estat espanyol que no oblida ni perdona.

L’esperit de revenja instal·lat des de el referèndum de l’1 d’Octubre s’ha incrementat arrel de les eleccions autonòmiques imposades el 21 de desembre. La democràcia ha de guanyar, i no ens conformarem amb les engrunes ni abandonarem el nostre dret a l’autodeterminació. El poble, a través dels seus representants, ha proclamat la República i ara, malgrat que els esdeveniments no ho evidenciïn, es tracta d’avançar cap a l’assoliment de la LLIBERTAT i el reconeixement de l’Estat català.

Ara és l’hora de la fermesa i la determinació, hem d’activar tots els mitjans individuals i col·lectius per defensar i implementar el que s’ha aconseguit. Les properes eleccions municipals seran una nova oportunitat de fer evident que la República es pot fer efectiva des dels ajuntaments i ERC en aquest sentit, no escatimarà esforços per teixir i consensuar projectes de País arreu del territori.

Per tots i totes, les que estan a la presó o a l’exili,per les seves famílies, per tots els qui vam votar una i altra vegada per la INDEPENDÈNCIA, cridem ben fort:

US VOLEM LLIURES, EXIGIM JUSTÍCIA!

Resolució de ERC: LLIBERTAT I GOVERN ARA!

 

Des de ERC Les Preses vivim amb indignació l’empresonament dels electes i les sentències arbitràries que han empresonat  o exiliat els electes catalans. Davant la manca de diàleg i la imposició unilateral de criteris judicials  de dubtosa legitimitat democràtica (tal com ha recollit  la ONU en una resolució, on diu: “Se li ha demanat a l’estat membre [Espanya] que prengui totes les mesures necessàries perquè Jordi Sànchez pugui exercir els seus drets polítics d’acord amb l’article 25 del Conveni’) volem manifestar:

  • El nostre respecte i solidaritat pels empresonats, exiliats i les seves famílies.
  • La nostra disposició per seguir lluitant per la democràcia i el diàleg.
  • El nostre compromís amb el resultats de les votacions del 1O i 21D.
  • La necessitat de recuperar el control del govern de la Generalitat i les Conselleries.
  • El compromís ferm i inalterable de lluitar per la llibertat i el retorn dels qui no han fet altra cosa que implementar la voluntat majoritària  i democràtica exercida pel poble de Catalunya.
  • Reclamar l’unitat d’acció de totes les forces independentistes i progressistes per fer front als embats  de l’Estat espanyol; buscar consensos i deixar les lluites partidistes.
  • En moments greus cal alçada de mires i més enllà del què i el qui,  ara toca decidir què volem  i  com ho volem fer.
  • La indignació popular s’ha de liderar de forma positiva i la millor manera és recollir el sentiment del carrer, fer Govern i des de la legitimitat democràtica plantejar una legislatura que permeti fer evident els sentiment i necessitats del poble català.

En aquesta resolució volem recollir sentiments i mesures d’acció conjuntes; es tracta de reagrupar-nos i, des de la força democràtica popular, seguir reclamant respecte per a la democràcia i LLIBERTAT PELS EMPRESONATS I EXILIATS.

Govern i República ara!

El rei té por i es va amagar darrera la policia; es posen a la boca paraules com constitució, respecte i democràcia després d’haver intentat impedir el dret de vot de milions de ciutadans lliures i pacífics el dia 1 d’octubre. Amagats darrera la seva justícia i “estado de derecho” han tancat webs, han violat correspondència, han prohibit el dret de reunió, han bloquejat l’autonomia financera, han incomplert els articles  addicionals de l’Estatut sobre inversions a Catalunya, han retallat restrictivament la nostra autonomia, han declarat inconstitucional la immersió lingüística, han usurpat el Govern de Catalunya, han empresonant els nostres polítics i líders socials, han fomentat i estimulat la fugida d’empreses, han tancat les nostres delegacions internacionals. Ens han imposat unes eleccions censurades, manipulades i desiguals en els mitjans i pressupostos i les HEM GUANYAT!

El que semblava impossible ha esdevingut realitat; malgrat tot el poble ha resistit i ha demostra la seva voluntat de seguir endavant. Ara és l’hora dels polítics, de tots aquells que  han fet un pas endavant; les llistes independentistes han de fer efectiva la República, nosaltres estem amb ells i ells són nosaltres.

El missatge és clar i l’estratègia ha de ser guanyadora; estem a punt com ho vàrem estar el dia 1 d’octubre i el dia 21 de desembre. No tenen prou presons ni prou força per doblegar-nos! L’estat espanyol ha perdut dues vegades i ha quedat en evidència davant Europa; la resposta ferma i cívica de la gent avala que això no s’ha acabat; això tot just acaba de començar!

Ara resulta clau, per garantir l’èxit de la República, ser conscients de l’envergadura del repte i per això és fonamental triar un lideratge dotat de prestigi i solidesa disposat a enfrontar aquesta immensa responsabilitat.

Un bon lideratge no és garantia d’èxit, però un mal lideratge ho és sovint de fracàs.

El procés cap a la independència de Catalunya necessita combinar energies de diferents elements: ciutadans, professionals, partits, organitzacions civils…, així com saber administrar bé les tensions internes, externes i la gestió dels temps. Hem de recuperar la iniciativa immediatament!

La base de l’acord entre les formacions independentistes ha de tenir present:

1) Recuperar les institucions. En primer lloc la mesa del Parlament amb un/una President/a amb inequívoca lleialtat a la República.

2) Posar les bases del marc i dels mètodes d’un procés constituent a Catalunya .

3) Definir un Govern que no dubti en implementar la voluntat popular expressada a les urnes.

4) Assumir els càrrecs públics i les responsabilitats sense por ni condicionaments previs que posin en perill la capacitat de funcionament de les institucions.

5) Fer efectiva la voluntat popular amb transparència. Cada  dia que passa són cinc anys perduts; el poder re-centralitzador ja no s’aturarà. Només la determinació dels polítics recolzats pel poble pot fer el pas cap a la materialització de la República.

Ningú vol arribar a la situació que hi hagi noves eleccions aquest 2018, ni a defenestrar políticament el president i consellers a l’exili en el sentit que no estiguin al Govern. La decisió és complicada i suposa assumir riscos. S’han d’abandonar les discrepàncies partidistes i dissenyar una estratègia guanyadora. El Govern ha de governar i enfrontar el repte de recuperar les institucions, fer-les efectives per avançar cap a l’estat propi.

Avui les autonomies no són res ja, políticament parlant. No poden executar pressupostos i decidir políticament què és més prioritari per als seus ciutadans. Avui no queda res de tot això. L’autonomia financera ja no existeix i és Madrid amb el seu malvat joc administrant els recursos gota a gota qui decideix. Excepte Euskadi i Navarra, avui cap autonomia gestiona més d’un vint per cent del seu pressupost que no sigui finalista. Això per una banda. I per l’altra el recurs permanent al Tribunal Constitucional com a aturador de qualsevol iniciativa ha paralitzat la capacitat legislativa real.

Seria un error imperdonable  que després de les eleccions del 21-D les institucions i partits  tinguessin la temptació d’entrar en una dinàmica de reforma constitucional.

Cal que el proper Govern de la Generalitat sigui un govern fort que ha d’anar més enllà del “marc legal” imposat amb l’article 155 de la seva constitució. Cal arraconar i no aplicar les retallades de Montoro.  Hem de recuperar  i reforçar les estructures d’estat necessàries per l’èxit de la República. D’altra banda, cal recuperar l’acció exterior incidint especialment en la victòria absoluta per dues vegades de les forces independentistes i en les mancances democràtiques de l’estat espanyol. Denunciar l’empresonament injustificat del vicepresident Junqueras, el conseller Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (hostatges de la ira de l’estat) i començar la desobediència davant els continus embats de la mal anomenada justícia espanyola.

El poble català ha parlat;  la suma d’escons i vots supera amb escreix les expectatives de qualsevol legitimitat democràtica i ens ha de servir per presentar el nostre projecte de República independent arreu del mon.

Dimecres 17 de gener, seguirem avançant cap a la República.

Presoners de la injustícia

Aquest diumenge vaig participar de l’activitat “Un poble empresonat”, que després d’unes setmanes a Vic, ha passat una setmana a Olot. Es tractava d’una acció reivindicativa en favor de la llibertat dels presoners polítics que malauradament segueixen empresonats de forma injusta i sense cap mena de respecte pels seus drets. L’experiència evoca la duresa de la presó, l’espai tancat, la separació de la família i la manca de llibertat d’expressió, que fa que tot plegat remogui consciències i sentiments.

En aquell espai tancat i fred vaig escriure unes paraules dedicades a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que m’agradaria compartir amb tots vosaltres.

I tancant els ulls la sento.
Presència freda i sense ànima,
escrupolosa i metòdica m’embolcalla;
amb el temps aturat
regira la consciència i et mana.

Una, dues, tres passes i s’acaba l’espai.
És el mateix aire, cada dia?
Quatre, cinc… setze hores,
son els mateixos dies, que roden i roden…
No entens el principi ni veus el final.

Espetec metàl·lic que grinyola l’oïda,
quietud enyorada que ara resulta feixuga.
Algú tanca les portes tancades,
arrossega el silenci espès,
apaga la nit, atura la vida.

Presó i presoner.
Hostes, captiu i carceller es repten
(qui pot contradir-los?)
a qui ho vulgui compartir:
Som lliures els qui vetllem captius?
Són captius els qui han trencat les cadenes de la por?

Darrera barrots rígids
s’escola un borrissol de llum;
potser una lleugera ploma de cadernera,
que em duia un missatge,
caurà en la meva cel·la.
Tot esdevindrà fum i
volaré lleuger imaginant que mai més
comptaré les passes, les hores, les absències…

Molta assistència a l’acte electoral d’ERC a les Preses

Volem donar les gràcies als més de 50 assistents a l’acte electoral d’aquest matí al Centre Cultural de les Preses. Es nota que les properes eleccions del 21D mobilitzen a la gent i desperten interès.

I també volem agrair a tots els encarregats d’exposar les idees i raonaments: Roser de Palol, portaveu del grup d’ERC a les Preses; Gil Danés, membre del grup d’ERC a les Preses; Anna Barnadas, candidata de la llista d’ERC al Parlament; i Jordi Martí, senador a Madrid.

Us en pengem unes quantes imatges: